
Arkana no es limita als seus barris marsellesos, és una internacionalista convençuda que llença el seu missatge arreu del món. Aquest és un text que va enviar al Subcomandante Insurgente Marcos: “...me intereso por la política aunque no me reconozco en ningún partido, y extrañamente en el zapatismo me encontré. El lado alternativo y humanista del movimiento zapatista - todo lo que es la defensa de la naturaleza, el ser humano y su dignidad y su libertad - es universal.”
En solitari, treu el 2004 el maxi Le Missile est Lancé (el missil és llençat) al que seguirà l’àlbum L’Esquisse (l’esboç). En els temes que composen el disc, Keny Arkana renuncia a parlar de sí mateixa, definint-se com “una anònima en la massa”.
El 2004, comença a participar en la fundació del col•lectiu La Rage Du Peuple (La ràbia del poble), un col•lectiu que milita a favor d’una “còlera positiva, federalista, portadora d’esperances i de canvi” en les ciutats en general i en les zones marginades en particular.
El 2006 surt a la llum el seu primer àlbum oficial “Entre Ciment et Belle Etoile” (Entre el ciment i les estrelles). Amb els peus a la terra i la mirada al cel, aquest treball posiciona l’artista militant com l’encarnació del renaixement del rap francès. Tornada a un rap amb textos molt treballats, flow estructurat, una interpretació amb una autenticitat commovedora, música variada i eficaç. Àlbum honest i crític, dictat per la urgència de la lluita contra un sistema deshumanitzador.
Entre els records de la infància i els principis de la filosofia altermundialista, el tema “Victoria” serveix per parlar, en primera persona, d’una adolescent Argentina, víctima juntament amb la seva família de la crisis econòmica provocada per una democràcia dèbil, hereva de la dictadura.
Les lletres de Keny Arkana són crides a la llibertat i més enllà d’això les causes que defensa es veuen reflexades en el seu documental inèdit Un autre monde est possible en el que Arkana cedeix àmpliament la paraula als defensors d’una postura altermundialista contrària a la globalització capitalista i l’opressió de l’estat.
VIDEOS:
Tu i jo, com elles, som ciutadanes abans que artistes. Ole pel blog!! Mai m'hi havia detingut però ara estic descobrint coses interessants!!
ResponderEliminarM'ha agradat molt el recull. Merce_garci@hotmail.com
ResponderEliminar