7.6.10

Alondra Bentley, una més?

Estava a casa amb l'Itunes en mode aleatori, ordenava roba, llibres... i de sobte em vaig trobar ballant per l'habitació com si m'hagués transformat en una personatge de conte infantil. Em sentia Alícia al País de les Meravelles. A vegades em passa; sovint m'agrada, a vegades fa una mica de por depenent del que soni a través dels altaveus.... Potser és que sóc hiperemotiva musicalment. Qui sap.


Bé, el cas és que vaig anar a veure què era el que m'estava empenyent a creure que duia una faldilla blava i un cistell amb flors recent collides amb ocellets cantant i posant-se al meu cap. Era Alondra Bentley amb la cançó de 'Giants are Windmills'. Fa temps, em van passar el seu disc però mai m'havia parat a escoltar-la. Més val tard que mai?


Corren dies en els que noms com Anni B Sweet, La Bien Querida, Russian Red i d'altres no tant afortunats, no tant per la gran qualitat musical com per la manca de reconeixement, com el d'Ainara LeGardon sonen arreu de manera estrepitosa. A aquesta última, la vaig poder veure, fa molts anys, a la Sala Zero de Tarragona. Va ser tota una sorpresa aquella noia amb el cabell llarg i fosc que no deixava veure el seu rostre. Encara guardo el record a la torre de cd's en forma de maqueta.


Alondra Bentley ha aparegut, afortunadament o per desgràcia, en aquesta època. Això l'ha conduït al reduccionisme de la crítica musical de les comparacions i de la temptació mediàtica. Tal com diu ella: “No puc assumir que ens posin en el mateix sac per una qüestió biològica. No crec que ser dona i cantar sigui una categoria musical en sí mateixa”. I és curiós, mirant diferents articles m'he topat amb frases com: “Una de les millors posicionades per prendre-li el relleu (a Russian Red) és Alondra Bentley”. No cal ser dramàtics, en primer punt i, personalment, crec que Russian Red té corda per estona, almenys així ho espero.


Alondra Bentley va nèixer el 25 de gener de 1983 a Lancaster (Gran Bretanya) però cap als 5 anys es va traslladar amb la família a Múrcia. Comença a tocar de manera autodidacta als 18 anys amb el nom de Ladybird, interpretant cançons influenciades pel folk anglosaxó però també pel pop i el rock. També, en aquells moments, és la vocalista dels efímers First Aid.


'Ashfield Avenue', en homenatge al nom del carrer on va nèixer, és el seu àlbum debut en solitari, publicat el març del 2009 i editat pel segell independent valencià Absolute Beginners. Un disc on es poden sentir, segons els experts, les petjades d'artistes com Suzanne Vega o Joni Mitchell. I d'altres com Nick Drake, Nina Simone... I des del meu punt de vista, Cibelle també hi és present.


Un debut marcat pel tir directe als sentiments que creixen a través d'una dotzena de composicions molt properes als i les oients, apuntant directament a les emocions i al ball màgic, totalment inconscient. Cançons bucòliques, d'altres més oníriques, d'altres més alegres... Hi ha de tots colors en el llenç que ella mateixa va dibuixant amb el seu propi estil personal.


Un primer aperitiu d'algú que es situa com una gran promesa dins l'escena folk estatal i que encara té moltes coses guardades, em temo.


Ara, solament em falta posar l'Itunes en mode aleatori novament... així, com una ruleta russa, poden anar caient nous tresorets.

Si voleu sentir-la ho podeu fer a través de l'Spotify o al seu myspace.

Bona setmana!

I aquesta versió de Crazy de Gnarls Barkley amb Templeton! Molt bona!




2 comentarios:

  1. Hola Marta!! Crec que tu eres la Marta que ens encanta, no?? :)
    Mira, jo et recomane a la Clara Andrés, valenciana, que no sé si la coneixes (http://open.spotify.com/track/3tOWshzBJxRIHsLvF2cBqu) i a Lena, que va representar als alemanys en Eurovisió (http://open.spotify.com/track/1Ka7t0PfkqCQecrM1qIQaA)

    Espere que t'agraden.
    ciber-besets amb molt de glamour ;)

    ResponderEliminar
  2. Ieja Lucre! Com estem! La Clara Andrès és molt bona! fa temps q penso en penjar-la però ara tinc una mica de saturació... uixxx... però pendent pendent! Gràcies!!! A la Lena l'he d'escoltar però això que tingui nexes amb Eurovisió... se'm fa difícil, la veritat. Faré l'esforç :)

    Gràcies xica!! Una abraçada!!

    pd.: La Marta que ens encanta??

    ResponderEliminar