Maria Coma marramiaumiola

Després d'aquest parèntesi en forma d'A, torna En Clau de Dona i la millor manera de fer-ho és presentant a Maria Coma.

Paral·lel a la composició de música per a pel·lícules i publicitat i al creixement amb u_mä (projecte compartit amb Pau Vallvé), a la Maria Coma li ha arribat el moment d’estrenar-se en solitari amb 'Linòleum' (Amniòtic Records 2009), interpretat a la veu i al piano i esdevenint un dels debuts més esperats d’aquesta tardor.

Neix, com qui diu, amb un piano sota el braç. Després d'uns quants anys d'estudiar música clásica es decanta per la música moderna i el jazz. 'Vaig deixar els grups i en conèixer el Pau, amb qui de seguida vam congeniar musicalment, vam formar u_mä. Jo anava component, provant sonoritats i fent les primeres bandes sonores. Quan vaig tenir unes quantes cançons enregistrades, les vaig ensenyar al Pau i de seguida em va dir que volia fer-ne un disc.' El resultat és aquest 'Linòleum'.

En una entrevista a Vilaweb, Coma comentava: “La tècnica de gravat del linòleum requereix paciència i delicadesa. Cal concentrar-se molt, però el resultat és preciós i molt agraït. M'ha semblat que el paral·lelisme amb la confecció d'aquest disc era molt representatiu”.

Les dotzes peces que contè l’àlbum han estat íntegrament composades per ella. Amb 23 anys i a través de tots els projectes en els que ha participat, ha revelat la seva capacitat d’adaptació a estils. Cada cançó té un viatge sonor diferent: “'La meva música és una barreja de textures, melodies, harmonies i lletres. Per mi, és un joc musical i sonor i també espero que ho sigui per als qui l'escolten'.

Potser per les tonalitats pop semblants a algunes cantants nòrdiques, molts crítics musicals la titllen com a la nova Björk catalana (des del meu punt de vista, disten bastant l’una de l’altra però bé, hi ha la mania de categorizar). Ni la propia Coma és capaç de posar etiquetes a la seva música: 'No em sento reflexada en cap', diu.

Violins, vent, bateria a base d’olles, percussió, serres... són alguns dels components que meticulosament i amb calma ha anat treballant per crear una obra minimalista: a vegades naïf, suau, delicada; a vegades, obscura.

No et perdis la presentació del seu disc el proper 10 de desembre a la Sala Heliogàbal de Gràcia (Barcelona) amb el qual inicia una gira durant tot un any que la portarà a sales i festivals d'arreu del país. L'acompanyaran Pau Vallvé, bateria, productor i company, i Jordi Lanuza, baixista. Un àlbum i una cantant poc corrents.

Més info: http://www.myspace.com/mariacoma o www.mariacoma.com