La desgarradora veu de Fiona Apple

M’agrada molt poder presentar-vos a Fiona Apple, una cantautora nord-americana i pianista característica pel seu so acústic, els seus instruments antics i les seves lletres arcaiques. Fa un parell d’anys va treure el seu últim álbum: “Extraordinary Machine”.

Però bé, anem per pams. Apple neix a Nova Iork, el 13 de septembre del 1977, de les mans de la cantant Diane McAfee i l’actor Brandon Maggart. La seva germana gran Ambert treballa en un cabaret sota el nom de Maude Maggart, el seu germà Spencer li ha dirigit videos musicals i el seu germà Garett Maggart treballa a la serie The Sentinel. Un cop fet la radiografia bàsica, anomenar diferents fets que li van acabar marcant la seva vida i, per tant, la seva música. Segons diferents fonts, Apple va tenir una infància difícil pel que va haver de seguir unes sessions de psicoteràpia per tendències antisocials i un trastorn obsessiu-compulsiu. Amb 12 anys, va ser víctima d’una violació al tornar de l’escola, com queda palés a la canço “Sullen Girl”.

Sembla que Apple va venir al món completamente formada a nivell musical. Amb tan sols la potència del seu K7 de presentació, va firmar un contracte discogràfic amb 17 anys i solamente un any després apareix el seu increïble álbum “Tidal” (nominada per un grammy el 1998 i que va vendre més de 3 milions de còpies). No va ser tan sols la seva robusta i crescuda veu que van fer que Fiona semblés sàvia més Enya del seus anys, era la potències de les seves lletres. “Tinc el meu propi infern que criar”. Va començar a tocar el piano i segons ella mateix diu: “La meva mare sempre deia que si alguna cosa m’anava malamente ho notava perquè primer m’escoltava caminant pel passadís, després un cop a la porta i després el piano. Era la meva manera de deixar surtir l’agressió, així que vaig seguir fent-ho”.

Mentre que Fiona, l’escriptora de música, era madura com una adulta, la Fiona personalitat pública encara tenia indicis de problemes de creixement. Donada la personalitat naturalment apartada de Fiona, va trobar difícil assumir la vida d’una estrella. Quan Fiona guanya el premi a la millor artista nova als premis MTV de videos musicals, va carrejar les coses amb una refrescant dosis d’honestedat en aquest superficial món de l’espectacle. Des del podi va dir: “Aquest mon és de mentida i no hauries de modelar la teva vida a partir de les creences que nosaltres creiem que no són apropiades”.

Passant de ser una estranya estudiant de secundària a una estrella també va tenir els seus petits problemes. Després diria que va sentir pressió de fer el paper d’una aparentment noia addicta a l’heroína al video dirigit per Mark Romanek “Criminal”, la cançó que va guanyar el Grammy per la millor presentación de rock femení. Però en el seu segon álbum When The Pawn Hits The Conflicts He Thinks Like A King What He Knows Throws The Blows When He Goes To The Fight And He'll Win The Whole Thing 'Fore He Enters The Ring There's No Body To Batter When Your Mind Is Your Might So When You Go Solo, You Hold Your Own Hand And Remember That Depth Is The Greatest Of Heights And If You Know Where You Stand, Then You Know Where To Land And If You Fall It Won't Matter, Cuz You'll Know That You're Right” no va jugar més el paper de la víctima. Fiona va rebre bastanta crítica pel títol de 90 paraules, un poema que va escriure en resposta a la premsa negativa que estava rebent. Però va rebre solamente aplaudiments pel contingut: “When the pawn…”. Va mostrar els seus creixent talent com a escriptora i una més confiada postura. Estava encara més poseída que a Tidal. El seu segon álbum era més ric, més enfocat i amb més textura.

Les seves influències més clares són les roqueres Tori Amos i PJ Harvey però no es pot oblidar la suavitat de la veu de Nina Simone en les seves melodies.

Si la vols conèixer, clica a: http://www.youtube.com/watch?v=DhjmA0wIjOs&feature=fvst