Intensa felicitat amb The Ditty Bops

Abby i Amanda, Amanda i Abby. Elles són The Ditty Bops, provinents de Los Angeles, Califòrnia.

Barregen folk, bluegrass, jazz, swing, ragtime i l’últim ingredient que, com sempre, no per ser l’últim manca d’interès: teatre musical (sons de cabaret). Pel que he pogut llegir, cada espectacle té una temática central i decoren tot l’escenari tenint en compte això inclouent espectacles de titelles.

Els inicis del grup semblen extrets d’alguna pel·lícula de Gondry. Es coneixen a la ciutat de Nova Iork i s’enamoren. Un dia buscant el seu gat perdut es colen en el pati d’un estrany i resulta ser un músic i boig coleccionista de guitarres. Del no res, les anima a tocar i voilà! Aquí les tenim, repartint catxondeo i bon rollo.

Un maig com qualsevol altre van decidir agafar els bàrtols, les bicicletes i viatjar a travès dels Estats Units per celebrar el llençament del seu segon álbum: Moon Over the Freeway, viatjant des de Los Àngeles a Nova Iork, recorrent 7246 km.

Música juganera, divertida, de caire naïf. Renovant els anys 50 (fidels a la màgia de llavors) esdevenen una música per riure, per ballar, per abstreure't i per disfrutar. Lletres de bogeria i melodies vertiginoses. No us podeu perdre: Your head is too big ("it was an accident!"). O si sou dels o de les que prefereix riure que plorar davant una ruptura: Bye bye love, no té desperdici. Cada cançó té el seu tret característic i no es poden solament escoltar per sobre, segur que hi tornaràs.

Com a últimes notícies, comentar que han participat en el nou àlbum amb objectiu solidari anomenat Christmans in the Heart cantant amb Bob Dylan. Escriuen llibres per a nens i nenes entre d'altres projectes artístics que engloben música, teatre i històries, bones històries, segur.

Mandolines, humor, guitarres, contrabaix, violins, complicitat, dulcimer i una veu totalment complementada... formen la millor proposta per acabar l’any i començar-ne un de nou amb un altre sentit. Segur: amb un somriure d’orella a orella.

Esperem veure-les aviat per aquestes terres!

pd.: Per ara, no he aconseguit trobar els seus àlbums a cap tenda. Continuaré amb l'intent i mentrestant... Spotify fins que surti fum.

Més info:

http://www.thedittybops.com/ - No té gaire substància... millor al myspace

The Ditty Bops "Wishful Thinking"

Pablocita | Vídeo MySpace

Maria Coma marramiaumiola

Després d'aquest parèntesi en forma d'A, torna En Clau de Dona i la millor manera de fer-ho és presentant a Maria Coma.

Paral·lel a la composició de música per a pel·lícules i publicitat i al creixement amb u_mä (projecte compartit amb Pau Vallvé), a la Maria Coma li ha arribat el moment d’estrenar-se en solitari amb 'Linòleum' (Amniòtic Records 2009), interpretat a la veu i al piano i esdevenint un dels debuts més esperats d’aquesta tardor.

Neix, com qui diu, amb un piano sota el braç. Després d'uns quants anys d'estudiar música clásica es decanta per la música moderna i el jazz. 'Vaig deixar els grups i en conèixer el Pau, amb qui de seguida vam congeniar musicalment, vam formar u_mä. Jo anava component, provant sonoritats i fent les primeres bandes sonores. Quan vaig tenir unes quantes cançons enregistrades, les vaig ensenyar al Pau i de seguida em va dir que volia fer-ne un disc.' El resultat és aquest 'Linòleum'.

En una entrevista a Vilaweb, Coma comentava: “La tècnica de gravat del linòleum requereix paciència i delicadesa. Cal concentrar-se molt, però el resultat és preciós i molt agraït. M'ha semblat que el paral·lelisme amb la confecció d'aquest disc era molt representatiu”.

Les dotzes peces que contè l’àlbum han estat íntegrament composades per ella. Amb 23 anys i a través de tots els projectes en els que ha participat, ha revelat la seva capacitat d’adaptació a estils. Cada cançó té un viatge sonor diferent: “'La meva música és una barreja de textures, melodies, harmonies i lletres. Per mi, és un joc musical i sonor i també espero que ho sigui per als qui l'escolten'.

Potser per les tonalitats pop semblants a algunes cantants nòrdiques, molts crítics musicals la titllen com a la nova Björk catalana (des del meu punt de vista, disten bastant l’una de l’altra però bé, hi ha la mania de categorizar). Ni la propia Coma és capaç de posar etiquetes a la seva música: 'No em sento reflexada en cap', diu.

Violins, vent, bateria a base d’olles, percussió, serres... són alguns dels components que meticulosament i amb calma ha anat treballant per crear una obra minimalista: a vegades naïf, suau, delicada; a vegades, obscura.

No et perdis la presentació del seu disc el proper 10 de desembre a la Sala Heliogàbal de Gràcia (Barcelona) amb el qual inicia una gira durant tot un any que la portarà a sales i festivals d'arreu del país. L'acompanyaran Pau Vallvé, bateria, productor i company, i Jordi Lanuza, baixista. Un àlbum i una cantant poc corrents.

Més info: http://www.myspace.com/mariacoma o www.mariacoma.com