La contrabaixista, vocalista i compositora Esperanza Spalding no podia haver estat batejada d’una manera més apropiada. Dotada d’un talent instrumental sorprenent, poliglota, amb una veu de sirena i angelical, aquesta nena prodigi i tota una professional als seus 24 anys podria ser la gran esperanza de futur del jazz i la música instrumental.
Neix el 1984 a Boston, aquesta artista nord-americana, d’origen mexicà per part de mare, emprèn la seva carrera musical des de molt petita (als 6 anys) tocant el violí influenciada per la mare, però va ser un dels seus professors, d’aquells tutors que mai queden a l’oblit, el que va intuir el que podria explorar la nena d’aquell llavors amb el contrabaix. Va acertar.
“És una intèrprete irresistible”, diu The Seattle Times. “Canta i toca el contrabaix al mateix temps i mentre toca es mou som si estigués entregada a una especie de dansa interpretativa… El seu análisis del que succeeix al jazz actual és molt agut”.
Educada en el sí d’una família monoparental i que no gaudia d’una posición econòmica molt desfogada, no va tardar en aprendre de la seva mare, una persona a la que encara avui té en un altar. Els anys d’escola no van ser fàcils. Esperanza poseïa una capacitat intuïtiva extraordinària que no solamente era una bendició i una maldició al mateix temps, sinó que feia que xoqués amb els mètodes tradicionals d’ensenyança.
Entra en una orquestra comunitària tocant el violí i poc a poc va anar descobrint el que acabaria sent la seva passió: el contrabaix combinat amb música clàssica, blues, jazz, pop…
Als 16 anys deixa l’institut i ingressant al Berklee College of Music va començar a encaixar les peces i les portes van començar a obrir-se. Es trasllada a la costa est i després de 3 anys d’estudi frenètic, Spalding es gradua i és contractada com a professora amb tan sols 0 anys.
Ha treballat amb artistes de renom com el pianista Michel Camilo, el vibrafonista Dave Samuels, el baixista Stanley Clarke, la cantant Patti Austin…
Junjo (2006) va ser el primer éxito d’aquesta contrabaixista. Nou temes de les millors melodies actuals del jazz, són els que dibuixen el viatge musical, un repertori fascinant. Adapta amb suntuoses versiones, cançons d’artistes com Chick Korea (“Hampty Dumpty”) i Egberto Gismonti (“Loro”) i en el restant –la gran majoria- Spalding compon i realitza arreglaments com si es tractés d’una artista veterana. Elogi apart és el bon acompassament entre el contrabaix i el cant de la seva veu.
En l’actualitat, Esperanza treballa en tres projectes diferents; presentant el seu nou álbum “Esperanza” amb dos formats diferents: un trio format per Otis Brown i Leo Genovese i un quartet format per Otis Brown, Leo Genoveses i Ricardo Vogt. De tant en tant també treballa amb el bateria Lundon Rochelle. El seu últim projecte és com a música dins de la banda de l’artista Joe Lovano.
Junjo es el aroma, Esperanza la flor. El jazz tiene nueva amante.
Entradas
